La Flor Oblidada té la tija prima, les fulles petites, és d'un blau suau, i, tot i que aparentment és feble, aguanta bé les tempestes de la vida.
La Flor Oblidada no gaudeix prou de la seva existència perquè es preocupa i pateix massa pel caragol amençat per la garsa, pel cuc de terra que així que treu el cap pot ser engolit pel porc senglar. I també perquè vol complaure aquell grup d'excursionistes i intenta oferir la millor imatge dels pètals i de l'aroma que desprèn per fer-los feliços ni que sigui un instant, encara que els pistils plorin pel caragol o pel cuc.
Però, què faríem sense tu? Qui acompanyaria amb el batec de la mare-terra els petits éssers del bosc que estan en perill? Qui regalaria un moment de glòria als caminants? Flor Oblidada, la flor més coratjosa, la més tendra, acompanya'ns sempre.
M. Dolors Yelamos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada