El vent es va endur la Flor del Borrissol d'àngel. No va arrelar a la terra perquè era més àngel que borrissol i havia de volar pel cel claríssim per vetllar amb les seves ales imperceptibles pels qui la van estimar. Petites llavors que aneu escampant bondat, menuts borrissols que tot seguit es desfan.
Els qui van acollir la llavor amb l'esperança que germinés, ferms amb estimació i més units amb l’experiència en plantaran una altra que sigui més borrissol i no tan àngel i que arreli en terra ferma.
Marina Llorca
Marina Llorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada