La Flor de Nit viu en un jardí en companyia d’altres flors, totes elles de color rosat. Al vespre amb la llum dels fanals es desperta. A diferència de les altres flors del jardí, no té cap color, ni fa olor i només es pot veure amb els ulls de la nit.
Ara bé, quan la lluna s’hi fixa decideix donar-li a cada un dels seus pètals un color i una olor diferent. Colors d’una gran bellesa i perfums que no es poden comparar amb cap altra. Ella sap que és diferent i se’n sent cofoia, gaudeix molt quan els vianants nocturns, sota la llum de la lluna, queden embadalits.
Tot d’una, a la matinada se’n va, però ella sap que a l’endemà, si la lluna li pica l’ullet, tornarà a ser l’estrella de la nit del jardí.
Rosa M. Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada