Sempre que veig un prat totalment florit, em ve a la memòria una experiència que no oblidaré: caminàvem, seguint amunt i amunt. Érem més joves i encara teníem força. Camins ombrívols i boscos espessos d’avets alts, ben estructurats. Vam arribar a un gran prat de floretes grogues, blanques, liles, blaves. Oh!, davant per davant el Cadí, en forma de serreta, que amb una mica de neu, cap al tard va agafar una tonalitat rosada meravellosa… Encara estàvem gaudint de la naturalesa, quan vam sentir unes notes. Quin músic podríem desitjar més, davant de tanta magnificència? Doncs, Wagner! Aquella música extraordinària sonava a gran potència. Vàrem quedar extasiats: les cabelleres rosses al vent, els ulls blaus, túniques vermelles i cavalls de blanques crineres. Que deliciosos els prats de Valquíries amb ales de vent i de núvols.
Maria Ortas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada