Estava acabant de llegir una novel·la magnífica que no tenia final feliç i dues o més llàgrimes van lliscar galtes avall. De cop, un esclafit em va robar el llibre i va començar a volar i volar, anava fent mil i una cabrioles pel cel. Sense deixar de mirar-lo, m'anava oferint diferents paisatges, un de camins i de carrers, un altre de mar esvalotat i encara un altre, el millor de tots, d'un jardí on hi havia flors i més flors de tota mena que treien el cap enmig d'herbes medicinals com ara el romaní, la farigola i l'orenga. En aquell punt, el llibre es va convertir en flor, la flor de Llibre. Era majestuosa, els pètals eren gegants i acolorits i feia aroma de jardí. Em va picar l'ullet, es va amagar darrere uns núvols i ja no la vaig veure mai més. Però sempre cercaré una novel·la tan sublim com aquella que faci néixer, de nou, la flor de Llibre.
Roser Baratta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada