La flor Turquesa creix dins l’aigua neta i clara dels rierols de muntanya i només se’n veu alguna cada quinze o vint anys. És de color turquesa aigualit i l’última vegada que en va sortir una diuen que va ser perquè volia veure de prop l’intens color blau d’un cel de primavera. La tija té forma d’espiral que girant sobre si mateixa va sortint de l’aigua, quatre fulletes rodones també volten per enlairar-se millor, i alhora tot volant es despleguen els grans i esplèndids pètals, que són tan ferms com els de la magnòlia. El dia que va renéixer, el cel era tan i tan blau que no hi cabia de contenta. Quan tornava al rierol veié un foc i s’hi acostà, una flamarada la va fer desaparèixer. S’enlairà i lentament esdevingué un núvol turquesa que aviat es fondria en rosada damunt del rierol.
Esther Guillén
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada