Que bonic que era aquell cel blau fosc de nit d’estiu, no podia deixar de contemplar-lo. Esquitxat de petites llumetes vaig tenir la sensació que elles també em miraven. Una d’aquelles estrelles, molt petitona i brillant, semblava emprendre una dansa subtil i alegre alhora. Vet aquí que es va anar acostant lentament a una companya. De la trobada de totes dues va néixer la flor d'Estrelles. La flor il·luminava la foscor del món del cel estant, mentre les cuques de llum feien de fanals pels camins del bosc. De tant en tant, totes les lluernes de la muntanya s'aplegaven a l'ombra de la flor d'Estrelles i s'adormien dins dels pètals estelats. I era llavors quan la flor, esplendorosa, encara feia més llum. Era fruit de l'amigable compenetració de les cuques de llum amb l'estel florit.
Mari Pau Rojas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada