LA FLOR D'ESCUMA

Sóc una flor singular. Al principi de la creació no existia. Em vaig formar pel “desig d'existir”.
No hi ha res més bonic que el mar. Forma part de la vida i sense ell no viuríem. És immens, colpidor i quan avança i impacta amb les roques, projecta una col·lisió tan brutal que l´aigua del mar espurneja i es rebel·la amb força contra les pedres, com si els volgués fer mal, però després de l´impacte es retira suaument com si les acaronés.
Jo sóc part d'aquesta escuma. Sóc blanca, quasi transparent, gran o petita segons la força de l'impacte. El meu nom és, naturalment “flor d'escuma”, no en podia ser d'altre. Els dies que el mar està encalmat jo estic amagada i amb tensió, esperant el moment de tornar a ressorgir de les onades i fruir de la sensació de bellesa i llibertat, d'aire i de sol.

Antònia Riu