La flor del pessebre es diu Vidatecct, la primera lletra del nom de cada pètal: voluntat, il·lusió, dedicació, art, treball, estima, col·laboració, cultura, tradició. I mai no es marceix. Té una tija llarga, amb els pètals de tots els colors de l’Arc de Sant Martí que brillen com l’estel que es difon a l’alba. Neix entre la molsa i el suro, el guix, el pórex i el cartó. S’arrecera als vessants de les muntanyes, a les ribes del riu i un poblet a la llunyania li sol picar l’ullet. Acaronen la Vidatecct el burro de la masia que llaura, els ramats de xais amb els pastors, els àngels, els Reis d’Orient dalt dels camells, el cel blau esquitxat d’estrelles i, des d’un racó de l’establia, amb el bou i la mula, Maria, Josep i l’infant li envien la rosada que la fa créixer.
M. Teresa Miró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada