Escoltava música i contemplava apassionadament els moviments dels núvols. Enmig d’uns de blancs i flonjos, hi vaig descobrir una flor; me l’estava descrivint Chopin. La seva música em parlava, em transportava al cel i em feia veure-hi clar. Entremig d’aquelles formes contornejades de blau, hi havia una flor preciosa amb pètals de quatre colors: el color de l’esperança, el de la força, el de la lluita i el de la il·lusió. La tija era un flabiol, no, per la seva alçada era una tenora, a més, no hi portava el tamborí; potser entre les notes em vaig equivocar jo. La balada arribava al final i la flor tot just començava a caminar. On m’havia de dur?
Emi Sànchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada