LA FLOR PARAULA

Al jardí del món hi deu d’haver moltes flors desconegudes, humils, fascinants, enigmàtiques, inquietants..., Jo en vaig trobar una que sempre he acaronat i em té el cor robat: la flor paraula. Se la troba, primerenca, a la branca florida del braç d’una mare o a la seva falda amorosa. Neix quan els ulls i el cos d’una mare i d’un infant es comuniquen, i, mig balbuceig màgic, a voltes xiscle d’alegria, es va insinuant tendre poncelleta, la paraula. Fa olor de llet i pell de criatura, una olor dolcenca. Creixerà i trobarà germanes musicals, paraules bellíssimes en el gran jardí de la vida. Ben enramades expressaran tots els estats de l’ànima, del pensament, quan el seu posseïdor vagi creixent. Arribarà a corprendre’l fent-se murmuri, crit, cant o pregària. Mireu si és bella, que Déu, un gran misteri, es va fer Paraula.

Glòria Judal