LA FLOR CAPARRUDA

La flor Caparruda neix de llavor persistent: o sia que venç tots els topants. És passejadora, de mena d’anar lliure, viu i deixa fer, sap que la vida va néixer del caos; és flor assenyada que viu sense molestar. I tot d’una, un determinat dia, sigui per la humitat, o pel vent de tramuntana, li surten al voltant tot de Caparrudets que l’omplen de brams encomanadissos i íntims alhora.

Quan la sequera d’abraçades i l’escalfor escasseja i no plou al país que no sap ploure, ella persisteix, fins que es va esllanguint veient-les passar; i canvien els vents i les boires i les humitats i fan caure la llavor que clourà germinadament.

Carles Espallargues