LA FLOR AMANSIS

Dalt d’una paret del jardí hi veig una planta, l’Amansis. Me la miro sense donar-li cap importància i em pregunto, d’on vingué la llavor? Com que continua allà, la cuido. D’aparença ferma, fins i tot dura; les fulles semblen fortes, resistents, malgrat que sense una cura extremada es trenquen fàcilment. Passa el temps i apareix una flor magnífica, preciosa i duradora. Sé que sovint m’oferirà aquest regal i que no em defraudarà. Moltes persones m’han dit: “Des que et conec has millorat molt.” D’entrada segur que em van mirar sense veure’m, igual com vaig fer jo amb la planta. M’hi sento reflectida. T’estimo Amansis!

M. Dolors Figueras