La flor de Mar treu el cap i se’n torna endins. S’enfonsa formant ones molt ben sincronitzades, passejant la seva elegància per damunt de l’aigua. La gent se la mira bocabadada en veure com juga amb les seves companyes corrent, xiulant i giravoltant. A estones s’endinsa per buscar aliments i surt feliç, ben tipa. És grisa, lluent, gran, estilitzada i amant de la companyia. En arribar el vespre s’amaga dins la foscor de l’aigua fins a la matinada. És una flor esplèndida, dolça i alegre que amb la llum del sol i la claror del cel resplendeix damunt del mar.
Clara Puyal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada