Em dic Sutcac i sóc família d’una espècie molt antiga i variada. Sembla que els Deus no m’han afavorit gaire, però tinc un gran do. Aparento ser esquerpa perquè no deixo que se m’atansin gaire. Les punxes afilades són les meves armes per sobreviure, ja que per la meva condició m’adapto fàcilment a qualsevol terra, sigui àrida o humida, a sol o a serena. Ara visc en un balcó. La meva bellesa no apareix sempre, pot trigar anys a sortir, per això em tenen en un racó amb l’esperança d’allò que florirà. No faig olor no tinc colors, el físic és feixuc tot i que exòtic, però de vegades molest. Ara bé, quan arriba l’espectacular moment màgic faig un esclat de colors tan formós que has d’estar amb els ulls oberts per veure néixer una meravella de la natura, que com que és tan bella és efímera.
Carme Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada