La Flor del Sol és groga, però la tija, alta i esvelta, no és pas verda, és d’un blau intens. La Flor del Sol creix als terrats del barri de la Ribera amb la companyia de les flors del Sol dels altres terrats de l’entorn. Gaudeix amb fermesa dels raigs transparents, grocs i vermells, però pateix i acota el cap quan els núvols, la pluja i la nit cobreixen el cel. Quan el dia es desperta i les sagetes lluminoses omplen el cel, la Flor del sol desvetlla els seus pètals esponerosos. Aleshores sap reflectir les espurnes del sol com mirallets que envia a la llenca de mar que divisa des del terrat. Cada dia agraeix l’escalf de l’astre del dia i resisteix amb força, dia rere dia, el temps i la vida.
Pepita Bernaus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada