Creix on tu la posis perquè és de mena pacient i assossegada, és una planta plena de seny, que va fent sense molestar, amable i generosa. Tot li agrada: si la poses al sol hi està contenta però a l’ombra també; en té prou amb l’aigua de la pluja però si la regues creix més. Si la poses a dintre de casa no s’enfada només puja més espigada perquè busca la claror. Fa molta companyia. Com que no li agrada fer-se veure, té una mica de mimetisme, no gaire. Som amigues de tota la vida, encara que no li sé el nom, la meva àvia en deia “La flor de la mama”, ja era de la meva besàvia i el meu fill en té a casa seva i el meu net també se l´estima i ja sap que és de la família.
Anna Moya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada