La flor somniosa és mig cactus, mig flor. És de color verd ara esblaimat, ara llampant. Ix al mar si l’han plantada unes mans curoses i necessita sols, llunes, arena, records i sempre, sempre els somnis. Per sobreviure li cal el bes del sol, el mirall de les llunes: creixent, plena, minvant o la nova que l’enyora. Té pètals d’aigua i espigola, no sap com, el significat ocult dels records que són nàufrags del temps com ella i suren com oli damunt de l’aigua dins l’avenc obscur de la memòria. A voltes és illa en calma i com un cranc s’amaga sota una roca molla, però, ai, com l’aigua, mai no resta quieta.
Maite Cobes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada