La natura ha fet créixer ordenadament les margarides o els gira-sols. Quantes vegades les hem collit i només en veiem els colors, la forma, l’olor... I quan en fem poesia, quasi sempre oblidem la seva estructura, les proporcions, la disposició dels pètals.
Si de la sèrie que s’anomena de Fibonacci, dividim un element per l’anterior, en el límit el resultat és 1,618033: nombre que es coneix per “nombre d’or”, “porció àuria”, o “divina proporció”. El trobem a la natura, a l'arquitectura, a l'art. Quasi sempre que el que veieu us sigui agradable i harmoniós, la probabilitat que el "nombre d'or" hi sigui present és molt elevada. I de què li serveix a la pobra margarida tenir aquesta estructura? Doncs per aprofitar al màxim la radiació solar i garantir que tots els pètals rebran la mateixa quantitat d’energia. Què us sembla? A partir d’ara, quan colliu una flor, una pinya, un cargol ... cerqueu els nombres de Fibonacci i segur que els trobareu.
Gabriel García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada