La flor de la Minola va creixent en el tronc dels pins, va envaint d’arrels l’escorça. S’estira i s’allargassa així que rep sol i humitat, amb el fred o el vent es reclou i s’apaga.
Va vivint feliç, però així que arriba la primavera l’eruga barrinadora li planta cara i la Minola s’estarrufa amb els seus embolcalls de coloració viva i l’ataca amb el seu perfum.
Montserrat Vilà i Passola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada