El jardí on va néixer la flor Cantaire era senzill i no gaire gran. Estava envoltada d'altres flors i també hi havia un ametller que a la primavera s'omplia de núvols blancs i rosats. A la flor Cantaire, li agradava de cantar però no li sortien prou bé les notes i, quan ho intentava, les altres flors se'n reien. Però ella, tossuda com era, va continuar intentant-ho.
Un dia de primavera en què els ocells piulaven alegrement, la nostra flor va aconseguir cantar una nota tan bella com la del rossinyol i totes les flors del jardí van quedar bocabadades. A partir d'aquell dia la flor Cantaire va ser molt feliç.
Josefina López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada