Un dia, havent dinat, vaig començar a sentir un profund malestar. Vaig sortir al jardí a prendre l'aire. Al meu voltant el vent gemegava a tort i a dret, i tot es regirava al meu voltant.
Vaig preparar-me una tisana i mentre en degustava l'aroma i el sabor, vaig sentir-me empal·lidir. Arran de llavis i de dents em naixia una flor amb una munió de fulles blanques, feia olor de prat assolellat. Els brots de flors eren de color groc i blanc. De dins del llombrígol em començaren a sortir, com si fos un cordó umbilical, unes tiges llargues que m'estrenyien la cintura amb un sol braç, i amb l'altre braç, enlairat i estirat, s'obrien camí cap a terra. La meva cabellera s'allargava fins a confluir en múltiples tiges de color verd fosc que s'enfonsaven terra endins i s'hi arrelaven amb força.
Començà a caure damunt meu una pluja violenta de flors blanques i grogues que van cobrir tot el jardí com un immens mantell. De sobte vaig ser feliç i vaig entendre les virtuts de la flor medicinal que ens regala la natura.
Rosa Casademont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada