La flor de la Gerra de cervesa està plantada al mig de la terrassa. Descansa sobre la taula i espera el moment en què jo m’assegui al seu costat i obri el llibre, gran excusa per estar-me amb ella. M´envia reflexos temptadors. És rossa com el blat i com la civada, i té una cabellera blanca que l’afavoreix molt. És una flor que
m´acompanya a l´ombra, quan el sol crema, la seva fredor fa molt més suportable el pas de la calor. Poc a poc anirà fent-se més petita a mesura que el pas del temps i la meva set la vagin esgotant.
Manuel Nacenta
Manuel Nacenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada