LA FLOR DE L'OU FERRAT I DE LA SOBRASSADA

El net de la Berta havia tornat d’una passejada pel camp amb el seu pare.
-Àvia, t’estimo – i li havia donat una flor, amb la forma d’un gira-sol d’un color no color, entre un gris d’ala de mosca i torrat cremat.
-Però que maco que ets!! Li va dir rient i menjant-se’l a petons.
-La posarem amb aigua en aquest gerret , sobre la taula de la cuina – li va dir.
L’endemà era dissabte, el dia de la setmana que la Berta es menjava un ou ferrat amb sobrassada per esmorzar. Va parar la taula de la cuina amb unes estovalles individuals i va mirar la flor, era ben lletja, malgrat haver-li regalat el seu net, després la llençaria.
L’ou li agradava fet amb l’oli ben calent, el rovell cru, per poder sucar-hi pa, la clara ben feta i envoltada de punxes. La sobrassada damunt el rovell. El pa una mica torrat i el diari del dia anterior sobre la taula per fer el sudoku. Llapis i goma d’esborrar.
Amb el pa a la mà, preparada per començar i alhora mirant-se el sudoku, va sentir un sorellet quasi imperceptible, com quan l’aigua se’n va per l’aigüera. No en va fer cas. En aixecar el cap va veure que la flor sense color, lluïa cofoia un groc llampant amb puntets rogencs , fins i tot li va semblar que li somreia... Era la flor de l’ou ferrat i de la sobrassada. El regal del seu net!

Lydia Pérez