Fa molt de temps, vaig tenir una veïna encisadora, que m’ensenyava les cançons de natura que ella havia après a la coral de la UEC. Cantàvem a dues veus, ella soprano i jo contralt. Ho fèiem enmig de cassoles, mentre ella preparava el dinar per a la família. Mai no he oblidat la gentilesa de la Flor Afable.
La Flor Afable
agradosa perfuma
tot el que canta.
Les aromes que neixen
m'acaronen la galta.
La Flor Afable,
té una veu que enamora,
dolça fal·lera!
La natura respira,
és un cant que allibera.
La Flor Afable,
generosa encomana
el goig de viure.
El seu so dóna calma
fa venir un somriure.
Francina Gili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada