Aquella flor en tenia molts, de noms: Delícia, Amor-meu, Mirallet, Fètida, però el que més li agradava era VERA. Havia nascut amb un do i una maledicció, alhora: canviava d'olor en funció de qui l’ensumava. Que venia una nena: olor delicada de netedat i puresa. Que passava una dona gran: perfum fort i decidit, olor de llibertat i de saviesa. I quan s'apropava un indesitjable... Ai, ai, ai, no es podia contenir: caca de vaca que s'estenia.
I així vivia, Vera. Somreia i patia, amb si mateixa i amb les olors que exhalava.
Eliana Arruda
Eliana Arruda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada